Els primers llenguatges de programació són anteriors a l'aparició de l'ordinador modern. Al segle XIX hi havia telers programables i rotlles per a pianola. A principis del segle XX van aparèixer les targetes perforades que eren tractades mecànicament. A la dècada del 1930 i 1940, els formalismes d'Alonzo Church amb el seu càlcul lambda i d'Alan Turing amb la màquina de Turing van aportar una abstracció matemàtica per expressar algorismes.
Als anys 40, es van crear els ordinadors digitals elèctrics. El primer llenguatge de programació d'alt nivell dissenyat va ser el Plankalkül, desenvolupat per Konrad Zuse entre el 1943 i 1945. Tanmateix, no es va implementar fins al 1998 i 2000.
Els programadors dels ordinadors de principis dels anys 50 utilitzaven llenguatge màquina, és a dir, la primera generació de llenguatges (1GL). Ràpidament va ser substituïda pels llenguatges de segona generació coneguts com a llenguatges assembladors. Més endavant, encara als anys 40, el desenvolupament de llenguatge d'assemblador va ser reemplaçat pels llenguatges de "tercera generació" (3GL), com el FORTRAN, el Lisp i COBOL. Els 3GLs són més abstractes i són "portables", o almenys es poden implementar de forma similar als ordinadors amb un codi màquina natiu diferent. Algunes versions actualitzades de 3GLs encara s'utilitzen, i han influenciat el desenvolupament posterior. A finals dels anys 50 es va introduir l'ALGOL 60, del que la major part dels llenguatges posteriors en són descendents en molts aspectes.
| Llenguatge | Qué permet? |
|---|---|
| JavaScript | És un llenguatge de programació que permet als dessarrolladors crear accions en les seves pàgines web. |
| PHP | Està enfocat principalment a la programació de scripts, de manera que es poden fer coses com recopilar dades de formularis, generar pàgines amb continguts dinàmics, o enviar i rebre cookies. |